Estanys d’Empordà
La recuperació dels antics paisatges lacustres de l’Empordà
Els estanys històrics de l’Empordà
L’Empordà es trobava cobert fins l’edat mitjana per centenars d’estanys i llacunes. Els segles posteriors van patir un procés implacable de drenatge i dessecació fins a unes poques llacunes litorals.
Es calcula que els antics estanys cobrien una superfície superior a les 2.800 Ha.
Els estanys actuals
A l’actualitat es conserven només les llacunes litorals, uns pocs aiguamolls protegits i restaurats als Parcs dels Aiguamolls i del Baix Ter, unes basses temporals a l’Albera fortament afectades per obres de drenatge i les restes de l’estany de Riumors que s’inunda quan el rec Sirvent puja de nivell.
Els grans estanys de Siurana, Vilacolum, Bellcaire i Ullastret han perdut totalment el seu caràcter de zona humida.
Les restes dels antics estanys més les zones humides de nova creació sumen unes 430 Ha. Només un 15% de la superfície original.
Al sector de Siurana hi havia l’antic estany de la Closa Gran.
La Closa Gran antigament deuria tenir una fondaria de 4 metres en època humida. (Recreació virtual).
Alguns d’aquests estanys empordanesos encara s’inunden en ocasions de les grans llevantades, com l’estany de Vilacolum el desembre del 2014
Altres estanys encara s’inunden quan els recs de drenatge pugen de nivell, com l’antic estany de Riumors
Per què ens cal recuperar estanys?
Els estanys i les zones humides son ecosistemes de molta biodiversitat, sovint amenaçada, i ens aporten funcions i serveis ecosistèmics com son:
- Regulació de l’aigua: Actuen com a esponges naturals, absorbint les pluges i alliberant aigua de manera gradual a rius i aqüífers. Això ajuda a moderar els fluxos d’aigua, reduint els efectes de les inundacions i les sequeres.
- Depuració de l’aigua: Filtrant els contaminants i les partícules, les zones humides milloren la qualitat de l’aigua. Les plantes i els microorganismes presents en aquests ecosistemes descomponen i eliminen substàncies contaminants, com ara nutrients excessius, metalls pesants i altres toxines.
- Suport a la biodiversitat: Les zones humides proporcionen hàbitat per a una gran varietat d’espècies de plantes i animals, incloent moltes espècies amenaçades i en perill d’extinció. Són especialment importants com a àrees de descans i alimentació per a moltes espècies d’aus migratòries.
- Emmagatzematge de carboni: Són importants sumidors de carboni, capturant CO2 de l’atmosfera i emmagatzemant-lo en vegetació i sòls, ajudant així a mitigar el canvi climàtic.
- Suport a les comunitats humanes: Moltes comunitats humanes depenen de les zones humides per a la seva subsistència, incloent l’agricultura, la pesca, el turisme i l’obtenció d’aigua dolça.
- Recreació i turisme: Ofereixen espais únics per a l’oci, l’educació ambiental i el turisme ecològic, contribuint a l’economia local i al benestar humà.
Els estanys de futur
La recuperació d’aquests estanys és possible amb l’eliminació dels drenatges dels estanys de l’Albera, la gestió de l’aigua de les importants fonts de la zona de Siurana i els seus estanys, la gestió del rec Sirvent, el riu Fluvià i el riu Daró o la creació de salines litorals.
La nova directiva de restauració d’hàbitats i els programes mundials i europeus 30×30 per protegir el 30% dels espais naturals l’any 2030 ens han de dur a una col·laboració de la iniciativa privada i les administracions públiques per a recuperar com a mínim 450 hectàrees de nous estanys a l’Empordà.
La marca Estanys d’Empordà ha de servir per potenciar una nova imatge de l’Empordà, un nou turisme alternatiu, desestacionalitzat i ampliat fora de la zona litoral tradicional.
